PSICOMOTRICITAT

Estructura d'una sessió

La sessió és per a cada nen/a, un espai d'expressió del propi desig i de la vivència de plaer. Cada sessió ha de tenir un temps, un espai i uns materials que permetin (juntament amb l'adult) que els infants juguin de forma natural i espontània. 

 *L'organització del temps

-Fase previa

-Preparació dels racons de la sala segons els objectius i continguts a treballar:
-racó de salt i caiguda
-racó d'equilibris i desequilibris
-circuits amb material tou
-circuits amb material dur
-racó de salts i girs
-racó d'experimentació amb el material tou

-Fase d'acogida o de conversa inicial Asseguts en rotllana les nens/es s'asseuen de manera que es trobin còmodes (peus com els indis) per fer atenció i participar en el diàleg.

Aquest moment serveix per evocar situacions d’interès de la sessió passada, tant si ho apunta algun infant com si treiem el tema perquè forma part de la nostra estratègia.

Es pot parlar de qualsevol cosa interessant per aquell grup classe (d’un conflicte que convigui recordar, d’alguna estructuració d’espai nou…).

També es poden recordar les normes bàsiques, que són no fer ni fer-se mal i respectar el joc dels altres.

Cal que aquet ritual no sigui massa llarg (5 minuts) ja que els nens estan impacients per jugar i els seria difícil contenir-se massa temps. I tot el que es digui en aquell moment ha de ser clar i precís perquè tothom ho entengui bé.

-Fase d’impulsivitat

Li proposem una activitat que serveixi de desbloqueix tònic i fen exercicis per preparar el cos com córrer al voltant dels coixins, fer exercicis respiratoris o de ritmes entre altres.

A continuación passem a la descàrrega de tensions ja sigui destruint una torre de coixins o tirant-se a una piscina plena de pilotes.

Dedicat aquest lloc a la expressivitat motriu del nen on trobem els jocs de reasseguració profunda, el plaer de moure’s a l’espai: un lloc de poder destruir que preveu un material tou i móvil.

ESPAI DEL JOC SIMBÒLIC

-Fase del Joc Simbòlic (espai del joc simbòlic)

Poc a poc va minvant la impulsivitat de la fase anterior i poden anant apareixent manifestacions presimbòliques com les d’atrapar-se, amagar-se, oposar-se lúdicament, jugar a la devoració (cocodrils, tigres, lleons, bruixes o monstres) que manifesten el seu poder i persegueixen els altres) de manera que es crea un clima de fortes descàrregues d’emoció i plaer.

El fet de donar sortida aquestes manifestacions presimbòliques facilita que poc a poc es vagin organitant activitats que evolucionen cap a altres més simbòliques, que repeteixen més intenvenció mental, en què la comunicació verbal està més present i en què s’aprecia un descens en el to. Solen aparèixer jocs simbòlics com els dels pares i mares, metges i infermeres, prínceps i princeses, herois, etc.

Es posen a disposició del nen/a altres materials que siguin tous i que puguin moure com: robes, cordes, coixins, que d’alguna manera afavoreixen la dimensió simbólica.

ESPAI DE REPRESENTACIÓ

-Fase de representació (espai de representació)

Quan la sessió està força avançada es pot trobar un moment en què s’apreciï una bona disponibilitat per part dels nens/es a aturar l’acció: cal aprofitar-lo per donar pas a aquesta fase on el pensament preval sobre l’acció.

Les vies d’expressió per a la representació poden ser el llenguatge verbal i plàstic.

Aquesta fase té una gran importància per interioritzar els conceptes vivenciats durant la sessió.

Els nens/es parlen, dibuixen, modelen en relació a les vivències de la sessió. D’aquesta manera ajuden al nen/a a transformar les sensacions i percepcions cap a nivells de conscienciació, simbolització i conceptualització.

De l’acció al símbol passant per la verbalització.

EXPRESSIÓ CORPORAL

IMPORTÀNCIA DE L’EXPRESSIÓ CORPORAL EN EL NEN/A DE 3 A 6 ANYS.

Aquesta disciplina ensenya al nen/a:

A prendre consciència del seu cos, a dominar la preferència lateral, a tenir un bon domini de l’espai, a viure experiències positives (el nen/a ho passa bé i és feliç ballant), a estimar-se a si mateix, a ser més humà compartint exercicis amb els altres nens/es, a ser més responsable, a ser més segur i independent. Totes aquestes adquisicions construeixen l’aprenentatge més important en la primera època infantil.

En aquest sentit podem dir que l’evolució psicomotriu inicial té lloc des dels 3 als 6 anys, ja que en aquesta fase és quan s’adquireixen les nocions fonamentals.

La dansa està dins del món intern de cada nen/a. De vegades el llenguatge verbal i escrit són insuficients per poder-se comunicar adequadament amb el nen/a. La dansa proporciona al nen/a un tipus de llenguatge més dins l’educació.

Se li dóna una via que comunica l’interior del cos amb l’exterior (món intern-món extern).

La dansa estimula la capacitat de pensar, memoritzar i crear. És un estímul cap a la creativitat. Pot col·laborar i contribuir a l’aprenentatge d’altres matèries: el ritme millora la capacitat lectora i l’orientació en l’espai l’escriptura.

CONVERSA FINAL

-Fase de conversa final

És el moment en el que els infants organitzen el pensament per comunicar-se amb els altres posant paraules a les accions que han fet durant la sessió i als sentiments que sel’s ha desvellat. L’adult pot aprofitar per dir alguna cosa que interessi al grup o a algún nen/a en particular sobre aspectes de maduració, conflictes, comportament que han de millorar.

En acabar, els nens/es poden col·laborar a ordenar la sala (es poden posar cada dia diferents encarregats d’ordenar el material).

Abans, però s’ha d’haver parlat de les construccions simbòliques que han quedat muntades, un cop mirades i comentades ja es poden desfer, sense destruir-les.

És important marcar la diferencia entre desmontar i destruir i dir als nens/es que no han de destruir el que han fet uns altres si no es tracta d’un joc en què construïm expressament per jugar a destruir.

El ritme de sortida té la funció de tornar a situar el nen/a en l’acabament de l’activitat i preparar-lo pel que vingui després.